Subscribe by RSS RSS Icon
Follow me on Twitter Twitter Icon

Troyans :En informática, es denomina troyà o caball de Troya (traducció literal de L’anglés Trojan horse) a un software malicios que sota una forma inofensiva s’executa de manera oculta en el sistema i permeteix l’accés remot d’un usuari no autoritzat al sistema. El térme ve de la historia del Caball de Troya en la mitología grega.Un troya no es un virus informátic , las principals diferencias son que los troyans no propagan la infecció a altres sistemas per si mateixos i necesitan rebre instruccions d’un individu per realitzar el seu propósit.

Cucs informatics: En informàtica, un cuc o worm és un virus o programa auto-replicant (es multiplica per ell sol) que no altera els arxius sinó que resideix en la memòria i es duplica a si mateix.Els cucs utilitzen les parts automàtiques d'un sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.És una mica usual detectar la presència de cucs en un sistema quan, a causa de la seva incontrolada replicació, els recursos del sistema es consumeixen fins al punt que les tasques ordinàries del mateix són excessivament lentes o simplement no poden executar-se.

Spyes web: Els programes espia o spyware són aplicacions que recopilen informació sobre una persona o una organització sense que aquesta ho sàpiga.


Adware: El terme "adware" (de l'anglès, ADvertising-supported softWARE) representa qualsevol programari que mostra o descarrega publicitat desprès d'instal·lar o mentre s'executa un programa.


Dialers: Dialer o Dialler és un programa que marca un nombre de tarificació addicional (NTA) fent servir el mòdem, aquests NTA són nombres el cost dels quals és superior al d'una cridada nacional. Aquests marcadors se solen descarregar tant amb autorització de l'usuari (utilitzant pop-ups poc clars) com automàticament. A més poden ser programes executables o ActiveX (Aquests programes només funcionen en Internet Explorer).


Phishing: En informàtica, la pesca electrònica (o phishing en anglès) és un frau que es fa amb un correu electrònic o missatgeria instantània amb el que es demanen dades sobre les targetes de crèdit, claus bancàries, o altres tipus d'informació. Els missatges empren tot tipus d'arguments relacionats amb la seguretat de l'entitat per justificar la necessitat d'introduir les dades d'accés.


Spam: El correu brossa (SPAM en anglès) són els missatges enviats per un mitjà electrònic, indiscriminadament i massiva, sense el consentiment dels receptors. La seva finalitat generalment és comercial, amb missatges prenent forma d'anunci, tot i que també són freqüents els enganys amb intenció de treure profit econòmic de les víctimes. Tradicionalment els seus mitjans han estat el correu electrònic i els grups de discussió però amb popularització de noves tecnologies de comunicació electrònica l'spam hi ha saltat i el podem trobar en altres mitjans com blogs, wikis, fòrums i similars, missatgeria instantània, etc.

Antivirus

Un programa antivirus serveix per identificar i classificar el diferents tipus de virus, també els eliminen o els posen en cuarentena. Hi han alguns antivirus gratuits i també hi ha d'altres que s'han de comprar o te’ls pots descarregar d’internet posant-li el serial i se així s’activa a la versió oficial.

Tipus de anti-virus:

1)NOD32 AntiVirus..
2)AVG Anti-Virus.
3)McAfee VirusScan.
4)Kaspersky Anti-Virus.

5)Norton AntiVirus.
6)Thunderbyte.
7)Panda Antivrus

8)Avast!

Comentari d'una notícia



Aquesta notícia extreta del periódico tracta sobre un hacker de veritat, dels que ho són en gran quantitat, m'ha sorprès, pero no tant, perquè un nen de 16 anys tingui al seu control 75.000 ordinadors amb nomes un click a un anunci d'un video de fisica o quimica.... Molts diuen que els hackers son gent amargada i adulta, pero també n'hi han hackers joves. La conclusió es que amb la informàtica es poden fer moltes coses i que els nostres documents no estan mai assegurats.


http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=666054&idseccio_PK=1012


per veure la foto amb molta calitat, cliquela




Les xarxes informàtiques sense fil

Les xarxes informàtiques sense fil, també anomenades Wireless (sense cables) Lan o WLAN són xarxes d’àrea local que es caracteritzen perquè el mitjà de transmissió que fan servir es l’aire, amb l’estalvi important en cable que puposa interconectar diversos equips perquè formin una xarxa.

Tipus

  • Infrarojos: permeten la comunicació entre dos equips punt a punt a través d’uns leds infrarojos, de manera que l’emissor i el receptor s’han de <> per dur a terme aquesta comunicació. Està pensat per enviar poques dades a unes velocitats de transferència molt baixes.
  • Bluetooth: és una tecnologia amb la qual es poden connectar dispositius sense fil per us personal, és el cas del mòbil, PDA, ordinadors, etc….Això et permet traspassar archius i fitxers entre aparells i aparells sense necessitat de veure’s i sense fil. La seva velocitat de transmissió es de 400kbps i la distància màxima entre dispositius es de 10 i 20 metres.
  • Wi-Fi: és una xarxa sense fil amb un sistema que té la capacitat de connectar hosts a la nostra sarxa, utilitzant com a mitjà de transmissió l’aire. Per dur a terme el transport de les dades es definit per l’IEEE 802.11, que al seu torn es divideix en 802.11b, 802.11a i 802.11g. Aquest estàndar no s’ha de confondre amb el TCP/IP, que es configura a totos els ordinadors de la nostra xarxa.

Hardware

USB-IR-Boy és un receptor de [llamps | raigs] infrarojos que pot connectar-se a l'USB sota llicència GPL i compatible amb Linux Control (LIRC).

[Els programadors | Els desenvolupadors] del projecte asseguren que la seva construcció no costa gaire més de 10 €. Ells s'encarreguen de proporcionar [el microprogramari | el firmware], la documentació necessària i el mòdul del kernel de Linux compatible amb LIRC, entre d'altres coses.

Aquest projecte pot serparticularment útil tenint en compte que alguns no inclouen un port RS-232 i per tant no podrien rebre infrarojos. Gràcies a USB-IR-[Bou | Boy] sí que podran fer-{lo ; ho}, ja que aquest hardware no necessita més que un port USB per connectar-se. Els ports USB sí que acostumen estan inclosos la majoria de màquines, excepte potser {en els ; als} models més antics.


L'organitzador personal, també conegut com PDA, de l'anglès Personal Digital Assistant (Assistent Digital Personal) o ordinador de butxaca, és un computador de mà originàriament dissenyat com agenda electrònica (calendari, llista de contactes, bloc de notes i recordatoris) amb un sistema de reconeixement d'escriptura. Avui es pot usar com una computadora domèstica (veure pel·lícules, crear documents, jocs, correu electrònic, navegar per Internet, reproduir arxius d'àudio, etc.).

Un ordinador portàtil és un petit ordinador mòbil que pesa entre vuit cents grams i sis quilograms aproximadament, depenent de la grandària, dels materials emprats en la seva fabricació i d'altres factors.

Els ordinadors portàtils son capaços de desenvolupar les mateixes tasques que un ordinador de sobretaula, encara que solen presentar menors prestacions pel mateix preu. Això és perquè contenen components que són similars als dels ordinadors de sobretaula i fan les mateixes funcions, però són miniaturitzats i optimitzats per a ús mòbil i consum energètic eficient. Normalment tenen pantalla de cristall líquid i la majoria utilitzen diferents mòduls de memòria per a la seva memòria RAM.

Comentari: “Internet, el mejor amigo de un negocio”

Quan un monta un negoci, sempre se`n recorda de com fer publicitat i anuncis sobre el seu negoci, això es pot fer gràcies a l’internet ja què et permet mostrar i penjar coses a l’instant sense perill de perdre-les. També va millor perquè tu si vols comprar un objecte a una botiga llunyana a la teva casa, el que es fa en la majoria de casos per no moure’t, la compres per Internet. La gent diu que no es fiable, però al gent que diu això es perquè mai ha fet una compra per Internet. Quan un s’acomoda a la compra per Internet, tot és més ràpid i senzill.

fotos montserrat

com fer un video al fotos narradas 3



Primer de tot obrim el fotos narradas, a l’opció importar imágenes, li cliquem i posem les nostres imatges, després podrem editar-la pero li donem a següent. Ara li podem posar títol a les fotos i algun efecte, si li donem a següent podrem grabar veu i donant-li a personalizar movimiento podrem posar-li moviment i duració, a la pestanya del costat hi ha una opció que posa transición, on es posen els efectes entre foto i foto. Això ho fem amb cada imatge i quan acabem li donem a guardar i cerrar. Ara li cliquem a següent i seleccionem la música, quan es carregui li donem a següent i li cliquem a examinar per seleccionar el directori per guardar el video. Quan es guardi surtim del programa i ja tendrem el projecte fet.





Aliança de facebook per trobar els amos d'una càmera


L'altre dia va sortir a ElPeriódico una notícia on deia que un home havia trobat una càmera de fotos amb quatre fotos a dins. La va publicar al facebook per trobar els amos anomenant el grup com needle in a haystack, una agulla en un paller, el grup es va reforçar amb 230.000 usuaris als 20 dies, i gràcies a les fotos de la càmera que va publicar, van trobar els amos.



Aquesta noticia m’ha sorprès perquè com molta gent diu que Internet es molt insegur, gràcies a aquesta xarxa s’ha pogut trobar la càmera d’uns francesos. El 17 d’octubre només hi havien 40 persones en el grup, 20 dies mes tard hi havien 230.000, una pasada el que fa Internet, i després es queixen…El que va agafar la càmera va tenir la gran idea de publicar-ho en el facebook i ale!, una història de somni feta realitat. El món es un mocador, pero internet també.



Les xarxes informàtiques


Xarxa informàtica

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model T

CP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.


Característiques

Que els ordinadors estiguin connectats en xarxa facilita el seu manteniment i apo

rta uns avantatges en el seu ús. Entre d’altres:

  • Simplificar la feina d'instal·lació i manteniment del programari.
  • Estalviar espai en el disc, ja que els programes poden estar instal·lats en un ordinador servidor, i utilitzar-se des de totes les estacions.
  • Traspassar materials d'un ordinador a un altre sense necessitat de fer còpies en disquets, i fins i tot compartir fitxers.
  • Tenir la garantia d'accedir a una mateixa informació des de diferents punts de treball.
  • Disposar al mateix temps de diversos tipus d'impressora, seleccionant la més adequada entre les que hi ha a la xarxa.
  • Consultar els CD-ROM de la xarxa encara que no hi hagi cap lector de CD-ROM instal·lat a la màquina.
  • Consultar simultàniament els diferents títols de CD-ROM que hi hagi instal·lats a la xarxa.
  • Centralit zar les tasques de prevenció de virus a les màquines amb més recursos.

El disposar d'una xarxa també presenta les seves limitacions:

  • La xarxa no millora la qualitat dels ordinadors. La resolució gràfica, la memòria RAM o la velocitat de processament són les mateixes.
  • E l manteniment d'una xarxa demana més coneixements tècnics i una forma de treballar més ordenada i sistemàtica que amb equips independents. Els programes i els equips han d'ésser instal·lats d'una forma especial per tal d'aprofitar els recursos de la xarxa.
  • Hi ha un límit en el nombre de punts de xarxa i en la longitud de les connexions. Els cables poden variar entre 0,5 m. i 180 m. segons el tipus de cable.

Tipus de xarxes informàtiques

Les xarxes e

s distingeixen segons la extensió de cada una i les classifiquem en:

  • PAN (Personal Area Network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via “bluetooth”
  • LAN (Local Area Network): xarxa d’àrea local. La seva extensió abraça, pel cap alt, un edifici. Així, la majoria de les aules d’informàtica i oficines té, normalment, una xarxa d’aquest tipus.
  • CAN (Campus Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat.
  • M AN (Metropolitana Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropoli t ana.
  • WAN (Wide Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies i fins i tot p aïsos.



Pan

Lan

Can

Man

Wan





Hardware

Switch

Un commutador o switch és un dispositiu digital de lògica d'interconnexió de xarxes d'ordinadors que opera en la ca

pa 2 (nivell d'enllaç de dades) del model OSI. La seva funció és interconnectar dos o més segments de xarxa, de manera similar als ponts, passant dades d'un segment a un altre en correspondència amb l'adreça i la direcció MAC de destí de les trames en la xarxa.


Un commutador en el centre d'una xarxa en estrella.

Els commutadors s'utilitzen quan es desitja de connectar múltiples xarxes, fusionant-les en una sola. A l'igual dels ponts, ja que funcionen com un filtre en la xarxa, milloren el cansanci el respecte la submissió el rendiment i la seguretat de les LANs (Local Àrea Network- Red Xarxa Ret d'Àrea Local).


Targeta de xarxa

Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips.

Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcció MAC Els tres primers octets del número MAC són coneguts com a OUI i identifiquen a proveïdors específics i són designats per la IEEE.



Els objectesobjectius en el MIB es defineixen utilitzant un subconjunt de Notació de Sintaxi Abstracta que Un (ASN.1) anomenava "Estructura de la Versió d'Informació de DireccióGestió 2 (SMIv2)" RFC 2578. El programari que realitza l'anàlisi és un compilador de MIB.

La base
de dades és jeràrquica (estructurat d'arbre) i les entrades s'encarendirigeixen a través d'identificadors d'objecteobjectiu. Documentació d'internet de què RFCs parlen MIBs, notablement el RFC 1155, "estructura i Identificació d'Informació de DireccióGestió per a TCP/IP basaven internet", i els seus dos companys, RFC 1213, "Base d'Informació de DireccióGestió perper a DireccióGestió de Xarxa d'internet de TCP/IP-based", i RFC 1157, "Un Protocol de DireccióGestió de Xarxa Simple".

Mib

Una base d'informació de direcciógestió (MIB) prové del model de direcciógestió de Xarxa d'OSI/ISO i és un tipus de base de dades utilitzada per gestionar els mecanismes en una xarxa de comunicacions. Comprèn una recollida d'objectesobjectius dins un (virtual) base de dades utilitzada per gestionar entitats (com encaminadors i canvis) en una xarxa.




Els objectesobjectius en el MIB es defineixen utilitzant un subconjunt de Notació de Sintaxi Abstracta que Un (ASN.1) anomenava "Estructura de la Versió d'Informació de DireccióGestió 2 (SMIv2)" RFC 2578. El programari que realitza l'anàlisi és un compilador de MIB.

La base de dades és jeràrquica (estructurat d'arbre) i les entrades s'encarendirigeixen a través d'identificadors d'objecteobjectiu. Documentació d'internet de què RFCs parlen MIBs, notablement el RFC 1155, "estructura i Identificació d'Informació de DireccióGestió per a TCP/IP basaven internet", i els seus dos companys, RFC 1213, "Base d'Informació de DireccióGestió perper a DireccióGestió de Xarxa d'internet de TCP/IP-based", i RFC 1157, "Un Protocol de DireccióGestió de Xarxa Simple".


Noticia que destaco

Visitant la web El periódico he trobat aquesta noticia relacionada amb l'informàtica on es veu l'avenç de la tecnologia d'avui dia


La notícia


Sony crea un prototip que suprimeix els cables elèctrics dels electrodomèstics

EL PERIÓDICO
BARCELONA
Sony ha creat un prototip que permetrà que els electrodomèstics funcionin sense connectar-se al corrent. El sistema requereix, no obstant, que l'aparell estigui a prop d'un endoll, almenys a 50 centímetres, perquè un aparell de 100 volts --el que s'usa al Japó-- es pugui encendre. Segons la companyia, fins i tot un televisor LCD de 22 polzades.

El sistema de corrent sense fil utilitza la ressonància magnètica. Un dispositiu connectat a un endoll envia el corrent necessari a l'aparell, que també inclou una peça que recull el corrent dispers a l'aire. Els dos dispositius han d'estar a la mateixa freqüència de ressonància perquè funcioni la transferència, però no tenen per què estar físicament alineats. Aquest requeriment, segons Sony, suposa que els aparells elèctrics que estiguin dins del radi magnètic no s'escalfin pel corrent que puguin rebre.

El prototip té encara alguns problemes per ser comercialitzat, com la distància a què funciona i el poder energètic a què treballa, i per això la companyia no preveu encara dates de comercialització. Per augmentar la distància, Sony treballa en unitats passives que funcionin com a amplificadores del corrent, però només han aconseguit un màxim de 80 centímetres.


Opinió personal

Aquesta noticia m'ha sorprès bastant perquè fins ara nomes es podia veure una televisio de 22 pulgades LCD endollada i amb aquest invent de sony s'ha pogut veure una tv de 22 pulgades de 100 volts sense endollar. L'he triat la notícia perquè m'encanta veure els avenços informàtics i tecnològics del món que fins ara eren impensables.


Sistemes operatius

Sistema Operatiu
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.

La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.



El MAC



Macintosh(abreviado Mac) es el nombre con el que actualmente nos referimos a cualquier computadora personal diseñada, desarrollada, construida y comercializada por Apple Inc. El Macintosh 128K fue lanzado el 24 de enero de 1984. Fue el primer ordenador personal comercializado exitosamente que usaba una interfaz gráfica de usuario (GUI) y un mouse en vez del estándar de esa época: la interfaz por línea de comandos. Los primeros Macintosh estaban basados en los microprocesadores de la familia Motorola MC68000, de tecnología CISC. En marzo de 1994, Apple introdujo en la gama Macintosh los chips PowerPC del Consorcio Apple/IBM/Motorola, que suponían el cambio a la tecnología RISC. En el 2006 Apple inició la transición desde la línea de PowerPC line a los procesadores Intel con arquitectura x86. Los Macs actuales usan la serie de microprocesadores Intel Core Duo, Intel Core 2 Duo e Intel Xeon 5100. Todos los modelos de Mac actuales vienen preinstalados con una versión nativa de la última versión de Mac OS X, que desde el 28 de agosto de 2009 está en su versión Mac OS X v10.6.1 Snow Leopard.


El Windows
Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.

Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edició gràfica, l'entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux.


El Linux

Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, i distribuït amb la llicència GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.

Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu pròpi sistema operatiu compatible amb Unix que un dels seus professors va anomenar Linux (de Linus Unix).

Va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i

va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos col·laboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus PCs van veure a Linux la seva única alternativa, ja que que a Minix li faltaven massa coses.

Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet.

A mitjan els anys noranta Linux s'havia convertit ja en l'Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d'arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte.

Els periferics

Perifèrics d’entrada



Teclats:

De teclats hi ha de tota mena i també moltes marques que influeixen en el disseny del teclat, podem trobar teclats numèrics i teclats sense la part numèrica de la dreta (com els portàtils), els dissenys no varien molt, normalment varien de color (negre, blanc o gris). Hi ha per cable i inalàmbrics.

Diferents preus (font de pixmania):

SOYNTEC Teclado Inpput T200 Configuration QWERTY espagnol: 6 euros

Logitech Teclado Wave – español: 49 euros

SOYNTEC Teclado Inpput T250: 6 euros

Logitech Cordless Desktop MX 3200 Laser - teclado , ratón: 110 euros


Ratolins:

Pels ratolins tenim diversos tipus, ya sigui de disseny i de preu, els ratolins no son com els teclats que tenen pocs dissenys, el ratolins tenen dissenys molt variats. Els preus varien molt perque hi ha amb calbe i inalàmbrics.

Diferents preus (font de pixmania):

Pixmania Ratón inalámbrico Weramouse: 67 euros

RAZER Ratón Mamba: 128 euros

Logitech Ratón Trackman Marble: 29.90 euros

Trust Ratón inalámbrico 15902: 32.90 euros


Escaners:

Els escàners serveixen per escanejar pero son una mica antics perque ara n'hi han impresores multfunció amb escaner inclòs. Les diferents marques son molt diverses i els preus varien molt pero els dissenys solen ser similars

Diferents preus (font de pixmania):

Kodak Escáner I1220: 990 euros
Epson Escáner GT-2500: 605 euros
PLUSTEK Escáner OpticBook 3600: 209 euros
HP Escáner ScanJet 8300: 439 euros

Micròfons:

Els micròfons serveixen per captar la veu de la persona cap a l’ordinador. Els preus no varien molt pero les marques si.

GN NETCOM Cascos con micrófono Midi GN 9120: 252 euros

ZAVIO Cámara de red IP F210A – micrófono: 169 euros


Perifèrics de sortida


Impresora multifuncion:

Hi ha molt tipus d’impresores, les que nomes fan fotocopies i les que fan fotocopies i tambe escanejen. Els preus varien molt ja que cada una fa diverses funcions.

Diferents preus (font de pixmania):

Lexmark Impresora multifuncional X3690: 48 euros

Samsung Multifunción SCX-4500: 139 euros

XEROX Impresora láser color Phaser 6180MFPV/N: 930 euros

OKI C 9650dn - impresora - color – LED: 3168 euros


Monitor:

Els monitors son molt diversos i de diferents tamanys(pulgades). Les marques poden ser propies de l’ordinador o altres marques.

Diferents preus (font de pixmania):

Viewsonic 19 WIDE 1440X900 650:1 33W: 137.27 euros

ASUS Pantalla TFT 22" wide VH222D (5ms): 157 euros

Samsung Pantalla TFT 24" wide 2494HS: 209 euros

Acer Pantalla TFT 19" wide P195HQb (5 ms): 102 euros


Plòter:

Els plòters son impressores mes enormes que permeten imprimir poster o altres coses. Les marques son molt variades i el preus van segosn la marca i la botgia.

Diferents preus (font de pixmania):

Canon LBP 5975 - impresora - color – laser: 3441 euros

Epson Impresora A2+ Stylus Pro 3800: 1274 euros

Canon Impresora PIXMA iX7000: 435 euros

Canon Impresora PIXMA iX4000 : 275 euros


Altaveus:

De altaveus n’hi ha molt i reprodueixen el so de l’ordinador, les marques no varien molt però els preus varien en funció de la botiga.

Diferents preus (font de pixmania):

JAMO Altavoces S506HCS 3 dark apple: 304 euros

M-AUDIO Altavoces HiFi Studiophile AV30: 103 euros

MOSSCADE Altavoces HiFi 602 calvados (la pareja): 209 euros

M-AUDIO Altavoces HiFi Studiophile AV40: 134 euros


Perifèrics de entrada i sortida


Pendrives:

Hi ha molt pendrives, de diferents marques i capacitat i també n’hi ha de molts dissenys. Els preus varien segons la marca de cada pendrive.

Diferents preus de les capacitats (font de pixmania)

Transcend Memoria USB JetFlash V33 2 GB: 6.90 euros

EMTEC Llave USB C250 4 GB USB 2.0: 9 euros

Kingston Llave USB DataTraveler G2 8 GB - Color azul: 13.90 euros

EMTEC Llave USB C250 16 GB USB 2.0: 26.40 euros

EMTEC Llave USB 32 GB C250 USB 2.0: 56 euros


Mòdems:

Els mòdems serveixen per conectarte a internet desde un portatil on no hi hagi el teu wifi o no es pugui conectar per problemes de contrasenya. Llavors el contractes amb una companyia i ets pots conectar com si tinguesis un cable de red posat al portàtil.

Diferents preus de les capacitats (font de pixmania):

Modem usb de vodafone: desde 0 euros

Apple modem usb: 53 euros


Targetes de so i de xarxa:

Les targetes de so serveix per reproduir el sons de l'ordinador cap a l'exterior i per instalarla es necessiten els drives que normalment venen acompanyats del cd de la placa base i la targeta de xarxa ens permet conectarnos a la xarxa d'internet.

Diferents preus de les capacitats (font de pixmania):

Targeta de so: 78 euros

Targeta de xarxa: 50 euros

 
Copyright Info.

Nulla enim nibh, conse ctetuer sed, vesti bulum eleme ntum, sagittis nec, diam. Mauris blan dit vehi cula neque. Read More

XHTML/CSS validations
Valid XHTML 1.0 Transitional Valid CSS!