Subscribe by RSS RSS Icon
Follow me on Twitter Twitter Icon


Les xarxes informàtiques


Xarxa informàtica

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model T

CP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.


Característiques

Que els ordinadors estiguin connectats en xarxa facilita el seu manteniment i apo

rta uns avantatges en el seu ús. Entre d’altres:

  • Simplificar la feina d'instal·lació i manteniment del programari.
  • Estalviar espai en el disc, ja que els programes poden estar instal·lats en un ordinador servidor, i utilitzar-se des de totes les estacions.
  • Traspassar materials d'un ordinador a un altre sense necessitat de fer còpies en disquets, i fins i tot compartir fitxers.
  • Tenir la garantia d'accedir a una mateixa informació des de diferents punts de treball.
  • Disposar al mateix temps de diversos tipus d'impressora, seleccionant la més adequada entre les que hi ha a la xarxa.
  • Consultar els CD-ROM de la xarxa encara que no hi hagi cap lector de CD-ROM instal·lat a la màquina.
  • Consultar simultàniament els diferents títols de CD-ROM que hi hagi instal·lats a la xarxa.
  • Centralit zar les tasques de prevenció de virus a les màquines amb més recursos.

El disposar d'una xarxa també presenta les seves limitacions:

  • La xarxa no millora la qualitat dels ordinadors. La resolució gràfica, la memòria RAM o la velocitat de processament són les mateixes.
  • E l manteniment d'una xarxa demana més coneixements tècnics i una forma de treballar més ordenada i sistemàtica que amb equips independents. Els programes i els equips han d'ésser instal·lats d'una forma especial per tal d'aprofitar els recursos de la xarxa.
  • Hi ha un límit en el nombre de punts de xarxa i en la longitud de les connexions. Els cables poden variar entre 0,5 m. i 180 m. segons el tipus de cable.

Tipus de xarxes informàtiques

Les xarxes e

s distingeixen segons la extensió de cada una i les classifiquem en:

  • PAN (Personal Area Network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via “bluetooth”
  • LAN (Local Area Network): xarxa d’àrea local. La seva extensió abraça, pel cap alt, un edifici. Així, la majoria de les aules d’informàtica i oficines té, normalment, una xarxa d’aquest tipus.
  • CAN (Campus Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat.
  • M AN (Metropolitana Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropoli t ana.
  • WAN (Wide Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies i fins i tot p aïsos.



Pan

Lan

Can

Man

Wan





Hardware

Switch

Un commutador o switch és un dispositiu digital de lògica d'interconnexió de xarxes d'ordinadors que opera en la ca

pa 2 (nivell d'enllaç de dades) del model OSI. La seva funció és interconnectar dos o més segments de xarxa, de manera similar als ponts, passant dades d'un segment a un altre en correspondència amb l'adreça i la direcció MAC de destí de les trames en la xarxa.


Un commutador en el centre d'una xarxa en estrella.

Els commutadors s'utilitzen quan es desitja de connectar múltiples xarxes, fusionant-les en una sola. A l'igual dels ponts, ja que funcionen com un filtre en la xarxa, milloren el cansanci el respecte la submissió el rendiment i la seguretat de les LANs (Local Àrea Network- Red Xarxa Ret d'Àrea Local).


Targeta de xarxa

Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips.

Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcció MAC Els tres primers octets del número MAC són coneguts com a OUI i identifiquen a proveïdors específics i són designats per la IEEE.



Els objectesobjectius en el MIB es defineixen utilitzant un subconjunt de Notació de Sintaxi Abstracta que Un (ASN.1) anomenava "Estructura de la Versió d'Informació de DireccióGestió 2 (SMIv2)" RFC 2578. El programari que realitza l'anàlisi és un compilador de MIB.

La base
de dades és jeràrquica (estructurat d'arbre) i les entrades s'encarendirigeixen a través d'identificadors d'objecteobjectiu. Documentació d'internet de què RFCs parlen MIBs, notablement el RFC 1155, "estructura i Identificació d'Informació de DireccióGestió per a TCP/IP basaven internet", i els seus dos companys, RFC 1213, "Base d'Informació de DireccióGestió perper a DireccióGestió de Xarxa d'internet de TCP/IP-based", i RFC 1157, "Un Protocol de DireccióGestió de Xarxa Simple".

Mib

Una base d'informació de direcciógestió (MIB) prové del model de direcciógestió de Xarxa d'OSI/ISO i és un tipus de base de dades utilitzada per gestionar els mecanismes en una xarxa de comunicacions. Comprèn una recollida d'objectesobjectius dins un (virtual) base de dades utilitzada per gestionar entitats (com encaminadors i canvis) en una xarxa.




Els objectesobjectius en el MIB es defineixen utilitzant un subconjunt de Notació de Sintaxi Abstracta que Un (ASN.1) anomenava "Estructura de la Versió d'Informació de DireccióGestió 2 (SMIv2)" RFC 2578. El programari que realitza l'anàlisi és un compilador de MIB.

La base de dades és jeràrquica (estructurat d'arbre) i les entrades s'encarendirigeixen a través d'identificadors d'objecteobjectiu. Documentació d'internet de què RFCs parlen MIBs, notablement el RFC 1155, "estructura i Identificació d'Informació de DireccióGestió per a TCP/IP basaven internet", i els seus dos companys, RFC 1213, "Base d'Informació de DireccióGestió perper a DireccióGestió de Xarxa d'internet de TCP/IP-based", i RFC 1157, "Un Protocol de DireccióGestió de Xarxa Simple".


Noticia que destaco

Visitant la web El periódico he trobat aquesta noticia relacionada amb l'informàtica on es veu l'avenç de la tecnologia d'avui dia


La notícia


Sony crea un prototip que suprimeix els cables elèctrics dels electrodomèstics

EL PERIÓDICO
BARCELONA
Sony ha creat un prototip que permetrà que els electrodomèstics funcionin sense connectar-se al corrent. El sistema requereix, no obstant, que l'aparell estigui a prop d'un endoll, almenys a 50 centímetres, perquè un aparell de 100 volts --el que s'usa al Japó-- es pugui encendre. Segons la companyia, fins i tot un televisor LCD de 22 polzades.

El sistema de corrent sense fil utilitza la ressonància magnètica. Un dispositiu connectat a un endoll envia el corrent necessari a l'aparell, que també inclou una peça que recull el corrent dispers a l'aire. Els dos dispositius han d'estar a la mateixa freqüència de ressonància perquè funcioni la transferència, però no tenen per què estar físicament alineats. Aquest requeriment, segons Sony, suposa que els aparells elèctrics que estiguin dins del radi magnètic no s'escalfin pel corrent que puguin rebre.

El prototip té encara alguns problemes per ser comercialitzat, com la distància a què funciona i el poder energètic a què treballa, i per això la companyia no preveu encara dates de comercialització. Per augmentar la distància, Sony treballa en unitats passives que funcionin com a amplificadores del corrent, però només han aconseguit un màxim de 80 centímetres.


Opinió personal

Aquesta noticia m'ha sorprès bastant perquè fins ara nomes es podia veure una televisio de 22 pulgades LCD endollada i amb aquest invent de sony s'ha pogut veure una tv de 22 pulgades de 100 volts sense endollar. L'he triat la notícia perquè m'encanta veure els avenços informàtics i tecnològics del món que fins ara eren impensables.


Sistemes operatius

Sistema Operatiu
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.

La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.



El MAC



Macintosh(abreviado Mac) es el nombre con el que actualmente nos referimos a cualquier computadora personal diseñada, desarrollada, construida y comercializada por Apple Inc. El Macintosh 128K fue lanzado el 24 de enero de 1984. Fue el primer ordenador personal comercializado exitosamente que usaba una interfaz gráfica de usuario (GUI) y un mouse en vez del estándar de esa época: la interfaz por línea de comandos. Los primeros Macintosh estaban basados en los microprocesadores de la familia Motorola MC68000, de tecnología CISC. En marzo de 1994, Apple introdujo en la gama Macintosh los chips PowerPC del Consorcio Apple/IBM/Motorola, que suponían el cambio a la tecnología RISC. En el 2006 Apple inició la transición desde la línea de PowerPC line a los procesadores Intel con arquitectura x86. Los Macs actuales usan la serie de microprocesadores Intel Core Duo, Intel Core 2 Duo e Intel Xeon 5100. Todos los modelos de Mac actuales vienen preinstalados con una versión nativa de la última versión de Mac OS X, que desde el 28 de agosto de 2009 está en su versión Mac OS X v10.6.1 Snow Leopard.


El Windows
Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.

Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edició gràfica, l'entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux.


El Linux

Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, i distribuït amb la llicència GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet.

Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu pròpi sistema operatiu compatible amb Unix que un dels seus professors va anomenar Linux (de Linus Unix).

Va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i

va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos col·laboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus PCs van veure a Linux la seva única alternativa, ja que que a Minix li faltaven massa coses.

Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet.

A mitjan els anys noranta Linux s'havia convertit ja en l'Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d'arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte.

 
Copyright Info.

Nulla enim nibh, conse ctetuer sed, vesti bulum eleme ntum, sagittis nec, diam. Mauris blan dit vehi cula neque. Read More

XHTML/CSS validations
Valid XHTML 1.0 Transitional Valid CSS!