optativa informàtica

Les xarxes informàtiques

Xarxa informàtica

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model T

CP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.

Característiques

Que els ordinadors estiguin connectats en xarxa facilita el seu manteniment i apo

rta uns avantatges en el seu ús. Entre d’altres:

• Simplificar la feina d'instal·lació i manteniment del programari.
• Estalviar espai en el disc, ja que els programes poden estar instal·lats en un ordinador servidor, i utilitzar-se des de totes les estacions.
• Traspassar materials d'un ordinador a un altre sense necessitat de fer còpies en disquets, i fins i tot compartir fitxers.
• Tenir la garantia d'accedir a una mateixa informació des de diferents punts de treball.
• Disposar al mateix temps de diversos tipus d'impressora, seleccionant la més adequada entre les que hi ha a la xarxa.
• Consultar els CD-ROM de la xarxa encara que no hi hagi cap lector de CD-ROM instal·lat a la màquina.
• Consultar simultàniament els diferents títols de CD-ROM que hi hagi instal·lats a la xarxa.
• Centralit zar les tasques de prevenció de virus a les màquines amb més recursos.

El disposar d'una xarxa també presenta les seves limitacions:

• La xarxa no millora la qualitat dels ordinadors. La resolució gràfica, la memòria RAM o la velocitat de processament són les mateixes.
• E l manteniment d'una xarxa demana més coneixements tècnics i una forma de treballar més ordenada i sistemàtica que amb equips independents. Els programes i els equips han d'ésser instal·lats d'una forma especial per tal d'aprofitar els recursos de la xarxa.
• Hi ha un límit en el nombre de punts de xarxa i en la longitud de les connexions. Els cables poden variar entre 0,5 m. i 180 m. segons el tipus de cable.

Tipus de xarxes informàtiques

Les xarxes e

s distingeixen segons la extensió de cada una i les classifiquem en:

• PAN (Personal Area Network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via “bluetooth”
• LAN (Local Area Network): xarxa d’àrea local. La seva extensió abraça, pel cap alt, un edifici. Així, la majoria de les aules d’informàtica i oficines té, normalment, una xarxa d’aquest tipus.
• CAN (Campus Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat.
• M AN (Metropolitana Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropoli t ana.
• WAN (Wide Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies i fins i tot p aïsos.

Pan

Lan

Can

Man

Wan

Hardware

Switch

Un commutador o switch és un dispositiu digital de lògica d'interconnexió de xarxes d'ordinadors que opera en la ca

pa 2 (nivell d'enllaç de dades) del model OSI. La seva funció és interconnectar dos o més segments de xarxa, de manera similar als ponts, passant dades d'un segment a un altre en correspondència amb l'adreça i la direcció MAC de destí de les trames en la xarxa.

Un commutador en el centre d'una xarxa en estrella.

Els commutadors s'utilitzen quan es desitja de connectar múltiples xarxes, fusionant-les en una sola. A l'igual dels ponts, ja que funcionen com un filtre en la xarxa, milloren el cansanci el respecte la submissió el rendiment i la seguretat de les LANs (Local Àrea Network- Red Xarxa Ret d'Àrea Local).

Targeta de xarxa

Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. A nivell conceptual, la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips.

Cada targeta de xarxa té un número d'identificació únic de 48 bits en hexadecimal anomenat direcció MAC Els tres primers octets del número MAC són coneguts com a OUI i identifiquen a proveïdors específics i són designats per la IEEE.

Els objectesobjectius en el MIB es defineixen utilitzant un subconjunt de Notació de Sintaxi Abstracta que Un (ASN.1) anomenava "Estructura de la Versió d'Informació de DireccióGestió 2 (SMIv2)" RFC 2578. El programari que realitza l'anàlisi és un compilador de MIB.

La base de dades és jeràrquica (estructurat d'arbre) i les entrades s'encarendirigeixen a través d'identificadors d'objecteobjectiu. Documentació d'internet de què RFCs parlen MIBs, notablement el RFC 1155, "estructura i Identificació d'Informació de DireccióGestió per a TCP/IP basaven internet", i els seus dos companys, RFC 1213, "Base d'Informació de DireccióGestió perper a DireccióGestió de Xarxa d'internet de TCP/IP-based", i RFC 1157, "Un Protocol de DireccióGestió de Xarxa Simple".

Mib

Una base d'informació de direcciógestió (MIB) prové del model de direcciógestió de Xarxa d'OSI/ISO i és un tipus de base de dades utilitzada per gestionar els mecanismes en una xarxa de comunicacions. Comprèn una recollida d'objectesobjectius dins un (virtual) base de dades utilitzada per gestionar entitats (com encaminadors i canvis) en una xarxa.

Els objectesobjectius en el MIB es defineixen utilitzant un subconjunt de Notació de Sintaxi Abstracta que Un (ASN.1) anomenava "Estructura de la Versió d'Informació de DireccióGestió 2 (SMIv2)" RFC 2578. El programari que realitza l'anàlisi és un compilador de MIB.

La base de dades és jeràrquica (estructurat d'arbre) i les entrades s'encarendirigeixen a través d'identificadors d'objecteobjectiu. Documentació d'internet de què RFCs parlen MIBs, notablement el RFC 1155, "estructura i Identificació d'Informació de DireccióGestió per a TCP/IP basaven internet", i els seus dos companys, RFC 1213, "Base d'Informació de DireccióGestió perper a DireccióGestió de Xarxa d'internet de TCP/IP-based", i RFC 1157, "Un Protocol de DireccióGestió de Xarxa Simple".